La postal que ens quedarà de l'hivern del 2009-10haurà estat aquesta: tota la costa de Barcelona amb el fons de la Serralada ben nevat.Algunes dades d'aquest hivern són eloqüents:
Al desembre 9 dies sense superar els 10 º, dels quals 5 ni tan sols els 8 º. Aquí Montigalà vaig registrar 4 glaçades.
Al gener 9 dies sense superar els 10 º, dels quals 4 sense fer-ho dels 8 º. 2 glaçades.
Al febrer 7 dies sense superar els 10 º, dels quals 5 sense passar dels 8 º. 3 glaçades.
Al març 6 dies sense superar els 10 º, dels quals 3 sense passar dels 8 º i 4 glaçades.
Si volem comptar els dies de pluja, la precipitació caiguda, els dies de nevada (3!, això no passava des del 87...), la insolació mínima del període 15 de desembre a 15 de febrer (va caldre dos mesos per tenir més de tres dies consecutius de sol....).
Per exemple, al desembre va ploure 12 dies i van caure 45 mm; al gener en van caure 48 mm. en 18 dies; al febrer 112 en 15 dies i, finalment, al març 78 mm. en 8 dies. Com a detall cal dir que dels 78 mm de precipitació del març la meitat van caure en forma de neu. En fi, no sé si em deixo algun detall.
Si hem de fer una 'fotografia' a l'hivern del 2009-2010 seria aquesta: grisor, més grisor i dies i dies de cels baixos, pluges, plugims i, fins i tot boires com aquesta del dia 17 de gener.
Es diria que després de 12 setmanes ininterrompudes de 'mal temps', si fa no fa des del 15 de desembre no hi havia treva, a finals de febrer i principis de març la cosa havia de millorar. Però tot va ser una il.lusió. Durant els dies del Carnaval una advecció continental va fer que la temperatura es desplomés en ple dia, així l'11 de febrer a la tarda teníem 2 º de màxima quan al matí estàvem a 6 º i el vent del nordest va bufar sense pausa, amb sensacions tèrmiques d'aprop dels 10 º sota zero a la mateixa costa.Dies després, cap el dia 20 de febrer, finalment van començar a bufar vent sdel sud i sudoest i vam superar els 20 º. Tot era un miratge, però. El fort de l'hivern estava per arribar.
El 8 de març les previsions parlaven de 'possibilitats de neu a cotes baixes a la costa de Barcelona'. Una frase que ja sona a tòpic i què sempre posem en qüestió: 'vols dir que nevarà a Barcelona?' comentem en aquests casos que, quasi cada any, no són pas infreqüents. Una altra cosa es que es concretin.
Cada any, aquesta fotografia pot produïr-se a Barcelona: una nevadeta sense agafar. El dia 8 de març a l'hora d'entrada als col.legis tot era més o menys 'déjà vu'...
Cada hivern pot fer una 'nevadeta', rarament agafa i, fins la una tot anava com acostuma a fer a l'àrea de Barcelona: nevant sense agafar, un espectacle vistós que saps que acabarà. Però aquesta 8 de març havia de ser diferent... i deixar alguna fotografia per al record impròpia de Badalona, com aquesta al Parc de Montigalà.
Al migdia la nevada s'intensifica, adquireix caràcter de tempesta, se senten trons i el vent comença a bufar impetuós.
I sí, en minuts, estem assistint a un espectacle poc habitual a Barcelona: una tempesta de neu sense pal.liatius.
L'endemà al matí el panorama era aquest..
No comment...
No comment...
Aquesta imatge, finalment, mostra com va ser el panorama a la tarda: nevada de fàbula, densa, constant i persistent. 
D'aquesta data memorable han quedat milers de documents a la xarxa. Aquí una petita aportació meva:
http://www.youtube.com/watch?v=67fSrRr7BA8
0 comentaris:
Publica un comentari